Quan el temps dels adéus arriba

No és cert, no arriba mai el temps dels adéus, sempre el tenim present  i constant. Arribem nosaltres i al llarg de la nostra vida tot un munt de persones venen i se’n van. Veïns d'escala, companys de col•legi, d'institut, d'universitat, companys de feina, els primers amics, la "pandilla", el primer noviet, el segon ja més seriós, el primer marit, el segon. Un pare se'n va, temps desprès arriba de nou. I així un llarg, llarg nombre de persones que coneixem, que estimem, que desestimem.. De ben segur que de totes elles en aprenem, en positiu o en negatiu, ens deixen petjada.

Ara m'ha arribat el temps dels adéus per una d'aquestes persones que he conegut en el moment precís de la meva vida, al inici de la serena maduresa. El seu talant humanista m'ha copsat, i al llarg de cinc anys he intentat aprendre de les seves paraules, totes les que a mi tan em manquen, dels seus relats, de les seves experiències, de la seva estimació pel nostre país.

Quan dius adéu a una persona que t’ha enriquit no et sap greu, és un record amable i creus que una part del coneixement rebut queda amb tu per sempre.

Gràcies Jordi Porta. President d'Òmnium Cultural.