Aquest és el nom de la meva cosina gran, a qui tothom diu i coneix per Loli. I és que a ella mai li va agradar el seu nom oficial, així que se’l va canviar i punt. L’avi ens va posar un renom a cadascun dels néts (mai us diré el meu), ella era “la ardilla”. Primeta, bellugadissa, inquieta, feia honor al seu mot. Hi afegiré que eracoqueta i refinada. Persona de bons sentiments, adorava la seva família, tant que ha estat tres anys i mig sense queixar-se pel maleït càncer que, finalment, ens ha deixat sense ella. A nosaltres sense una filla, esposa, mare, àvia, cosina ... i a ella sense poder fruir del futur del seus néts.
L’he vist fer l’acte d’amor més generós que es pot fer vers els que t’estimes. Durant tres anys i mig, ha plantat cara a la malaltia, l’ha desafiat, ha suportat amb enteresa tot el que els metges han hagut de fer per ella, ha rigut, ha tirat del carro, ha animat els que tenia més a prop, sense una queixa, intentant que tots aprofitessin el temps que teniem junts, sense unes llàgrimes i només en molt poques ocasions amb un “per què jo?”.
Model d’amor, exemple a seguir, “ardilla” nostra, sempre seràs amb nosaltres.
http://www.youtube.com/watch?v=Lj-W6D2LSlo
http://www.youtube.com/watch?v=Lj-W6D2LSlo
