Penso que d’art i dinasties del món islàmic n'he vist molt, al llarg dels viatges, museus i exposicions que el meu interès per aquesta cultura m’ha portat a veure en els darrers vint anys, però parlo de llocs on era possible fer-ho, malauradament no vaig ser a temps de veure el museu de Bagdad o visitar algun país on, com a dona occidental, no sóc ben rebuda.
Però de sobte, trobes una nova mostra, per petita que sigui, que et fa tornar a sentir curiositat i, és clar, hi vaig sempre com si un imant m'atragués. Trobo i retrobo aquelles peces que, sense ser una gran novetat admiro amb curiositat, perquè tenen la particularitat de fer-me recordar tot el que he vist i viscut amb anterioritat. Això m’ha passat avui en veure l’exposició The Worlds of Islam. Llibres corànics, miniatures, plats .. m’han fet reviure un munt de sensacions.
Sensacions, interès i curiositat per aquesta cultura que compartia amb el meu home. Ambdós abans de conèixer-nos ja havíem recorregut una bona part de països i museus, on podíem trobar-la, però especialment, va ser a l’Iran el país que, sense conèixer-nos encara, vàrem triar per passar unes vacances i que el destí ens va portar a viure junts una part de la nostra vida.
