Finalitza el temps de tenir les persianes baixades, els ulls tancats, les esperançes controlades i les emocions cuidadosament contingudes.

Diumenge passat quatre amigues ens retrobàvem al voltant d'un diví suquet de lluç amb gambes i escamarlans rematat amb un pastís de xocolata nivell deu, a casa de la bona cuinera i acollidora amfitriona.

Ha estat un hivern llarg, fred i plujós, segurament com cal, segurament el que necessitem per assossegar el cos i la ment desprès dels estius i de les diverses tribulacions de cadascuna. La manca de sol i de llum ens ha baixat els ànims. Ha estat un hivern de persianes baixades on hem destinat molt de temps a la meditació, la lectura, la música, la intimitat i, en definitiva, fer una retrobada amb nosaltres mateixes, per néixer de nou aquest dies d'avançada primavera.

Ara ens toca acabar aquest temps i sortir a la vida renovades. Obrir les persianes, rentar cortines, obrir els ulls a la llum i al sol, obrir els cors i deixar que noves emocions ens envaeixin el cos i l'ànima,  i tornar a tremolar amb tot allò que la vida ens porti de nou, i com diu el poeta, no tenir por de ser massa tendres.