Diumenge passat quatre amigues ens retrobàvem al voltant d'un diví suquet de lluç amb gambes i escamarlans rematat amb un pastís de xocolata nivell deu, a casa de la bona cuinera i acollidora amfitriona.
Ha estat un hivern llarg, fred i plujós, segurament com cal, segurament el que necessitem per assossegar el cos i la ment desprès dels estius i de les diverses tribulacions de cadascuna. La manca de sol i de llum ens ha baixat els ànims. Ha estat un hivern de persianes baixades on hem destinat molt de temps a la meditació, la lectura, la música, la intimitat i, en definitiva, fer una retrobada amb nosaltres mateixes, per néixer de nou aquest dies d'avançada primavera.
Ara ens toca acabar aquest temps i sortir a la vida renovades. Obrir les persianes, rentar cortines, obrir els ulls a la llum i al sol, obrir els cors i deixar que noves emocions ens envaeixin el cos i l'ànima, i tornar a tremolar amb tot allò que la vida ens porti de nou, i com diu el poeta, no tenir por de ser massa tendres.
divendres, 26 de febrer del 2010
dilluns, 1 de febrer del 2010
L'endemà d'ahir
A Carme Mata
Per quins camins oberts pels nostres pares
ens han traçat la vida abans de nèixer ?
En quins testos estrets han fet pujar
els frescos brots il·lusos de la infància
De quin arbrissó bord era l’empelt?
Darrera el decorat del nostre rostre
les mudes i gens clares bretolades,
que viuen a l ‘enfony dels mals endreços,
prosperen i ens obliguen a les obres.
I quan volem ser un vano som punyal.
Caldria fer dissabte dels horrors,
llençar escombraries que empudeguen
i amb dolcesa llepar-nos les ferides.
Per poder viure haurem de ser flexibles
i no tenir mai por de ser molt tendres.________________________________________________
Autor: Sergi Jover Rejsek
Gràcies Sergi.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
