Llum!

Fa pocs dies, un amic que tinc en la distància física quotidiana, que no en la llunyana, sempre se’n recorda, en els moments clau, que un missatge sincer és lo més gratificant que jo necessito i sé que me’l enviarà; no em defrauda, sempre el rebo.

En el darrer em parlava dels fars. Tot recordant l’historia del Far de la Banya, ara tornat a instal·lar al port de Tarragona.

En el missatge feia un enllaç entre el que per a ell representava d’important aquest far, en lo personal i en la seva professió (és difícil viure-ho per separat), la biologia i l’estudi dels ocells, i el que són els fars en si mateixos. Edificis sòlids, solitaris, resistents als embats de la natura del mar, llum pels que són a terra

i pels que hi volen arribar. Exerceixen una certa atracció en nosaltres ja des de petits.

Finalment, el missatge com a tal era el desig que jo trobes al 2010 el meu far personal, que tornes a trobar

la llum de la meva vida, desprès de la embogida envestida que el destí em va deparar. Jo vull dir que, encara

que dèbil, hi ha una llumeta al meu horitzó, que vaig en línia recta cap a ella, sense dubtes i amb tota
la seguretat que ara tinc en mi mateixa.

Només causes imprevisibles em farien retardar la meva arribada.

Desitjo que tots aquells que ara mateix són en mig del seu oceà personal, lluny encara d’aquests fars,

puguin en breu, trobar-ne el seu personal. Llum és el que ens cal a aquesta humanitat que fa temps va a

la deriva dels autèntics valors de la vida humana.