Però, darrerament han sorgit unes noves veus, amb noves estètiques, que ja no fan ús del model “madonna”. Primes, guapes, seductores i amb unes veus i unes tècniques que donen un nou impuls al món de la lírica s’han convertit en icones d’una nova posada en escena trencant els cànons més classicistes.
Dins d’aquest grup fa uns temps m’he rendit a la veu de l’Anna Netrebko, en especial.
En mirar-la t’impacta el seu carisma, encara que per a molts és massa guapa i alguns envejosos /ses no li ho perdonen, però sincerament quan l’escolto, amb una veu fosca i pura, precisa, tècnicament impecable, és un bàlsam per al meu esperit.
La seva versió de I Capuletti e I Montecchi, amb l’Elina Garanca és un plaer per als sentits. Dues dones (morena i rossa), dues meravelloses veus en un duetto per escoltar i escoltar i escoltar...
De veus d'homes en parlaré un altre dia, amb polèmica inclosa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada